Fotografies

Estic realment cansada de veure fotografies de menors malalts, desnodrits o suposadament maltractats.

S’ha de lluitar contra el maltractament amb contundència, però no mitjançant fotos morboses en les quals no se sap a ciència certa quins són els fets. Què passa si no ha estat maltractat? Els nins cauen, pateixen accidents desafortunats, se barallen entre ells...O, pitjor encara, què passa si ha estat maltractat? Doncs que necessitaria encara més protecció per poder començar de zero, sense que la xarxa estigués “empaperada” amb el seu dolor.

I el mateix amb els nins malalts o desnodrits: clar que s’ha de lluitar per ells, però no vulnerant els seus drets a la intimitat i DIGNITAT. No són micos de fira.

Si tota aquesta gent que comparteix aquestes imatges col·laborés activament en ONGs o pel seu compte: donant diners per investigar malalties; exigint millors serveis sanitaris i socials; sent donant d’òrgans, sang i teixits; fent aportacions a un banc d’aliments; apadrinant a nins sense recursos; acompanyant a nins malalts... aleshores sí podrien sentir-se millors persones i no tendrien cap necessitat de compartir aquests tipus de fotografies per calmar la seva consciència.

La privacitat i la dignitat d’un menor està per sobre de qualsevol intent de denúncia social. Hi ha mil i una formes de lluitar o denunciar uns fets terribles sense muntar un circ i no crec que se conscienciï a ningú a base de fotos i missatges lacrimògens.  

Com se sol dir, l’infern és ple de bones intencions.